Gràcies per la propina

Abans de venir als EUA ja havia sentit parlar sobre el tema de les propines però tot i així era un tema que havia classificat a una habitació perduda al fons a la dreta a la biblioteca del meu cervell i quan vaig arribar aquí no ho tenia gaire present... Tan és... a la poca estona de estar a terra ja vaig tenir una actualització de memòria...

A la primera entrada ja vaig explicar que vaig fer escala a NYC amb canvi d'aeroport inclòs i que vaig agafar un taxi. El taxi tenia una pantalleta enganxada a la part de darrera del seient de davant on anaven passant anuncis, així que vaig preferir mirar per la finestra i veure el paisatge.

Quan estàvem arribant a la terminal de l'aeroport, el conductor del taxi es va equivocar de carril i va haver de girar cua, i just en aquell moment va aturar el taxímetre. Igual que els taxistes de Barcelona (IRONIC MODE OFF). Mentre feia això em va preguntar si pagaria amb targeta o amb efectiu, i jo li vaig dir amb targeta, i em va dir, "Ok, ves fent", i és clar jo amb cara de pollastre empanat i em diu, "A la pantalla!". Així que miro a la pantalla on abans posaven els anuncis i veig que posa, "Seleccioni l'import de la propina", i hi havia uns quadrets que posava 20%, 25%, 30% i un teclat numèric on posava, "o introdueixi manualment l'import". Com que no tenia ni idea de quant se li dona a un taxista de propina i els 5.6$ que representaven el 20% ja em semblaven bé (i vaig pensar que si li havien assignat un quadret és perquè era una quantitat habitual), vaig triar aquesta opció. Vaig passar la targeta allà mateix i vaig baixar del taxi tot donant-li voltes a la informació que el meu cervell estava desclassificant a marxes forçades... la neurona bibliotecària anava fent corredisses amunt i avall buscant unes carpetes que de ben segur estaven sota una capa de teranyines.

Ja a l'aeroport de La Guardia quan vaig entrar a la botiga a comprar una ampolla d'aigua, tot eren mirades de suspicàcia... "se'n donarà aquí?", però un estudi sobre el terreny dels clients que tenia a davant em va fer adonar-me'n que no, allà no.

Quan vaig arribar a l'aeroport de Durham, vaig preguntar si hi havia un bus i em van dir que sí, a les 18:30, cosa molt útil ja que el meu avió va aterrar passades les 19h, i que les alternatives eren o taxi o Super Shuttle, tot i que ja em va advertir (com fent publicitat subliminal) que el Super Shuttel seria molt més barat.

Vaig buscar el mostrador del Super Shuttle i em van cobrar 19$ (el taxi crec que anava sobre els 40$) i em van fer esperar a que vingués la furgoneta. Quan va arribar un senyor que de ben segur era el Brotha de Shaquille O'Neal, va carregar la meva maleta i la d'un altre senyor i ens va fer pujar. Una nova preocupació... de camí cap a l'hotel vaig estar rumiant sobre el tema de la propina, i és que ningú amb una mica de seny voldria guanyar-se l'enemistat del bessó del Shaq... vaig pensar que el només portava un bitllet d'un dolar (i em semblava que potser era una misèria) i els altres eren de 5$ cap amunt. Decidit, li'n donaria 5... i així va ser, i per la cara que va fer estava bé. Visca!

L'endemà quan sortia de la dutxa, vaig recordar una conversa amb el meu germà de quan havia vingut als EUA. Em deia que a les que netegen les habitacions (no és que sigui masclista, però en aquest cas eren dones) se'ls hi havia de deixar propina. Així que em vaig trobar en la mateixa situació que la nit anterior i vaig tornar a deixar 5$. I en aquest cas potser era una bona propina, ja que em van deixar el doble de tovalloles i el doble de sabons. Que n'aprenguin! Que la fama dels catalans és immerescuda!

A la nit, força capficat amb el tema, vaig buscar a internet i vaig trobar una pàgina (aquí) on et donen unes normes bàsiques i per alegria meva, no havia estat molt desencaminat fins al moment. I molts pensaran que és una tonteria, però aquí s'ho prenen molt en serio el tema de les propines!