Uns dies abans el Sr. Manu em diu que estem convidats a una barbacoa a casa de l'Alejandro, resident de segon any de l'HUC (o el que és el mateix, la competència). Em diu que hem d'anar vestits de "Magos" i com que tinc el vestit de Gandalf a la tintoreria i el de Harry Potter se m'ha quedat petit, decideixo que anire vestit de carrer.
NOTA: La paraula "Mago" a Tenerife no té res a veure amb la magia. Més aviat vindria a significar "pueblerino" i quan algú va vestit de "mago", vol dir que va amb el vestit tradicional-folkloric. L'origen de la paraula té a veure a que les tribus pre-genocidi tenien una deitat anomenada "Magec", déu del Sol i la Llum. Els pagesos post-genocidi d'origen guanche que adoraven a aquesta deitat, rebien el nom despectiu de "magos".
Assumint que el Sr. Manu estava intentant fer-me fer el ridicul, vaig interpretar que no calia anar de mago, cal aclarir que ell tampoc va anar vestit de mago.
Vam arribar a casa del Alejandro i vam comprobar que ell anava vestit de mago i tothom que va arribar després també. Alla estant, vaig assabentar-me que tota aquella febre per vestir-se de mago, 1) no era una excentricitat de la barbacoa i 2) no ho feien cada diumenge.
El que estava passant és que era la romeria de "San Benito" i aquí a les romeries la condició número 1, és vestir-se de mago.
La romeria consisteix en una mena de passacarrers on desfilen pastors amb les seves cabres, bous, vaques i altres animals, i sobretot carretes estirades per bous amb gent a sobre que va llençant menjar (ous durs, entrepans de xorisso, llonganissa, prunes, bossetes de cacauets, etc) i repartint gots de vi. Podriem dir que és una versió way de la desfilada dels reis mags (potser els reis son mags perquè també eren berbers i adoraven a Magec) on enlloc de caramels reparteixen coses bones. No sé si és la versió estandar però la manera de demanar que et llencin menjar (segons les indicacions del Sr. Manu) consisteix en cridar: "Eh!!! Eeeeh!!! Eh!!!" fins que et facin cas. També és cert que al Sr. Manu li van fotre un cop d'ou dur a l'ull (un nen que no tindria més de 6 anys i que va marxar pixant-se de riure).
Per a qui tingui problemes sanitario-morals amb el tema del menjar llençat des de les carretes cal dir que estaven generalment convenientment embolicats en paper d'alumini, bosses de plàstic, etc.
Tot i així nosaltres vam anar amb una bossa nevera plena de birres que juntament amb els X litres de mojito que vam preparar després va fer que a les 15-16h anessim tots una mica més tocats que la nit de cap d'any... El dinar deliciòs. I després del dinar, van apareixer un parell de guitarres i vam fer passar la borratxera acompanyats amb música...
El document gràfic es escàs i de poca qualitat (no duia càmera i vaig fer servir la del mòbil), només tinc un parell de fotos de la romeria fetes des del terrat al final de tot, quan ja haviem tornat a casa. Cal dir també que aquesta zona és una zona on no hi havia gaire públic (i a més no anaven vestits de magos), però per norma general els carrers centrals estaven plens a vessar i havies de lluitar a mort amb els nens-magos per poder prendre'ls-hi el menjar (i no vegis com es resisteixen...)
Versió "maga" dels grallers i timbalers.
Aquests portaven un carret petit amb menjar però se'l menjaven ells i no repartien res, que quedin retratats...
Gent pidolant menjar.
6 comentaris:
Noi, quines tradicions. Veig que t'estàs integrant del tot!!
Com a resum no està malament...
Només et falta comentar q lobjectiu deixes fotos era voreli les mamelles a la xicona morena de la samarreta dACDC, vull dir, la de "Bon Escot"
Aquelles altres fotos són les que va fer l'Alejandro amb la seva càmera :p
Així que interessat amb els pits de les altres eh???? vale vale, et sembla bonic això??? :P
jo no veig cap escot!!! on es?????? ;)
Jo encara diria més. No hi veig pas cap escot!, però tampoc cap harmònica!!! I pretenen ser magos?... Ara sí que no entenc res...
;)
Publica un comentari a l'entrada