La questió és que fa cosa d'un més va venir a veure'm el Pedro, i el paiu ha aprofitat i s'ha estat 4 setmanes aquí. També ha vingut l'Elisenda, però ha estat una mica més educada i només s'ha estat 1 setmana :p
A més també he hagut de preparar una presentació-seminari que m'ha ocupat moltes hores de feina extra.
I aquí acaben les excuses, així que no tinc cap per justificar pq no he actualitzat en els últims 5 dies...
Excursionetes com veureu a les fotos n'hem fet unes quantes, de la que més m'ha impressionat però, no hi ha fotos :(
El dissabte dia 16 d'agost el Sr. Manu em va dir que uns amics (veure excursió al bosc de la pluja horitzontal) anaven a fer la ruta de Las siete cañadas a la nit, ja que d'una banda hi havia lluna plena amb lo qual no calia fer servir llums artificials i d'altra banda hi havia eclipsi de lluna. A tots ens va sembla bé la idea, l'únic inconvenient, el que anomenarem amb el nom en clau "incident de la maleta" (perqué el nom Cloverfield ja estava agafat). Així el Pedro, l'Elisenda, el Sr. Manu i jo vam haver lluitar contra el monstre més terrible que us pogueu imaginar: el personal de terra d'un aeroport.
Al final vam poder superar les adversitats i vam poder arribar al punt de sortida del recorregut, i el problema ara era que els altres ens portaven una hora d'avantatge, però al final això no va ser res ja que vam posar al nostre millor home (en aquest cas la nostra única dona) al comandament, i imprimint un ritme que ni l'Indurain en els seus millors anys, va fer que en una hora i mitja, recuperessim la hora que portavem de retard.
Així doncs, un cop reunit el grup, vam poder disfrutar dels últims moments de l'eclipsi lunar i vam continuar el nostre camí per les "cañadas". Aquí em puc aturar per comentar el paissatge. Si algú és un friki del Sr. dels anells m'entendrà quan digui que era com caminar a l'ombra de l'Emyn Muil, tot i que potser segons com també es podria descriure com caminar per l'altiplà de Leng (si el que ens agrada es Lovecraft). No ho sé, tot plegat una experiencia inefable...
Malgrat la inefabilitat de la experiència, i per aquells que no són gens frikis, dir que caminavem per dins d'un cràter enorme seguint els camins que utilitzaven els antics habitants de l'illa per anar d'aqui cap allà amb el ramat. La major part del camí consistia en una plana ample envoltada per una cresta serrada que es la "paret" del cràter. De tant en tant el camí s'apropava a les parets i aleshores tot plegat adquiria un aire d'allò més oníric, amb un seguit de formes fantasmals i les seves ombres projectades sobre nosaltres. I més cap al final el cami passava pel costat d'unes xemeneies volcàniques (o això suposo) que eren com gegants (no podeu imaginar com de gegants) petrificats. La sensació de la varietat de formes retallades contra l'horitzó iluminat per la lluna i les ombres que projectaven feien que el paissatge fos com tret d'un mòn de fantasia.
Tot el que digui es quedarà curt i no farà honor al que vam veure. Evidentment, hi tornaré.
Lamentablement sense trípode no vaig poder tirar ni una foto decent...
La resta d'excursions a les fotos! (Ja sé que molts de vosaltres feu com amb el diari, que només mireu les fotos)
Apa! Salut!
Això és (evidentment) un plataner, amb la seva flor corresponent. És curiòs que els plàtans surtin cap amunt i no cap avall, oi? O potser no es tan curiòs...
Bé, la foto dels plàtans i aquesta corresponen a la "Rambla de Castro". És veu que a Tenerife hi va viure un corsari que havia fet fortuna i tenia una gran casa amb tot de servents. Tot això es conserva i pots caminar per la zona que està força bé i té unes bones vistes (no si el piratilla no era tonto)
Aquí a la Rambla de Castro un arbre s'esta menjant a un hobbit que s'havia posat a dormir entre les seves arrels... (Només per gent que hagi llegit el llibre i no pels que només coneguin les pelis del Sr.)
"Butch Cassidy and the Sundance Kid" (o com van traduir, Dos hombres y un destino). Un altre cop al paissatge lunar (marcià).
Las colinas tienen ojos... i càmeres!
Perquè veieu que aquí els edificis antics i grans també són propietat dels mateixos... Això es a Puerto de la Cruz (alias, es menja de puta mare i baratet just al costat del mar).
Els tres mosqueters a Puerto de la Cruz.
Un altre bosc humit (no tan espectacular com l'altre) a la ruta Cruz del Carmen-Carboneras, també a la zona d'Anaga.I això és tot per ara.
A reveure!!
3 comentaris:
Jo trobo molt més extrany que la flor surti cap avall que no que els plàtans surtin cap amunt. Oi? Es podria dir que els plataners són uns figaflors molt trempats. Clar que jo sé tant de plataners i de flors com la Josefina de tàctiques de combat, encara que potser ella sabia més de plàtans que el mateix Linné (que no era francès, però tant se val perquè la Josefina no tenia pas cap tipus de prejudicis ètnics, com a mínim, mentre Napoleó estava de campanya).
Ostres, lo dolent dels paisatges selenítico-aèrics és que a les harmòniques no els agrada massa la sorra. Encara que als harmonicistes la zorra..., tipex-tipex.
Nota familiar totalment [OT]: he aconseguit que ma mare es llegeixi Marte Rojo (m'ha avançat, jo l'havia apilat) i ja li he deixat el Marte Verde.
Doncs noi, no se que serà però, jo trobo igual d'interessants les fotos que els teus relats.
Eh i de foto n'entenc una miqueta, poc però suficient.
Per cert, molt bé algunes, documentals(però necessàries) les altres i una especialment envejable. Continguts composició i exposició més que correctes. PREMI!!
Segueix així, i vés visitant llocs diferents, així quan jo baixi (no crec que hi estigui tant com alguns) fem un top ten de llocs fotografiables de la illa.
Eco?
Publica un comentari a l'entrada