diumenge, 27 de juliol del 2008

Tornem a caminar

Després d'un temps necessari per a que totes les ferides quedessin tancades (tant les físiques com les psicològiques) tornem a llençar-nos a l'aventura de les rutes de muntanya. El Manu torna però aquest cop no fa de guia, això si, té unes botes de gore-tex noves de trinca.

Aprenent dels nostres errors del passat, decidim quedar a les 10 a l'estació de guagües de La laguna. Aquest cop, m'oblido de les bambes d'skate i porto un calçat normal, porto 1,5 l d'aigua per a mi, també porto barretes energètiques, una banda rotular i una jaqueta, ja que m'han informat que possiblement faci fred (a Tenerife?)

L'expedició està formada per: Dani, Itziar, Sergio (de l'astrofísic), Javi (Meteo aeroport), Manu i jo.

La guagua ens deixa a "Bailadero" (l'última parada) un poble de dues cases contades, des d'alla encara hem de fer un petit troç per carretera fins que agafem el camí.

Aquí és on comencen a caure idees preconcebudes. Sí, a Tenerife pot fer fred a les 11 del matí a finals de juliol.

La zona on ens trobavem està a la vessant nord del massis d'Anaga i pel que sembla porta un mes i mig sota una boira permanent. Segons sembla ser aquesta boira es produïda pels vents Alisis i és molt habitual.

La vegetació de la zona obté l'aigua del que anomenen la pluja horitzontal, és a dir l'aigua de la boira es condensa directament a les fulles i d'aquí cau a terra. La vegetació no és la que s'esperaria trobar a una zona subtropical, sinò més aviat la d'unes latituds més fredes i humides.

De la caminada dir que va tenir una duració de 5 hores, la major part per la "zona de boira" i per tant al bosc humit, la principal dificultat era deguda al fang que feia que certes baixades fossin excessivament lliscants. Per sort em van deixar un bastó que em va salvar en un parell d'ocasions d'acabar enfangat fins al coll.

Això si, vaig enyorar no tenir unes botes de gore-tex com les del Manu...

L'últim tram el vam fer fora de la boira i per tant per un cami sec, força més perillòs degut a la "terra-fina-que-espera-que-trepitgis-per-començar-a-lliscar-muntanya-avall-fent-que-caiguis-a-terra" o altrament coneguda com "terra assassina filla de puta". El bastó va tornar a fer la seva feina...

Be realment l'últim, últim tram va ser per carretera fins a "Roque Bodegas" fins a la parada de la guagua.

I ara les fotos!


Dani i Manu, endinsant-se al bosc de la boira.

La baixadeta de les falgueres, realment venien ganes de llençar-se muntanya avall...

Contrallum de boira.

Troncs plens de molsa.
Vistes des del mirador, boira inclosa.

Manu fent de Corcobado al mirador, o potser feia d'emo...

I després de l'excursioneta, una birra a Benijo...

...gaudint de les vistes al "Bar El Mirador".

11 comentaris:

keleta ha dit...

Escolta segur que això és l'illa de Tenerife, segur que no estaves a l'illa de "lost"? vols dir que aquests amb qui anaves no eren "los otros"? no ho se, no ho se....si per casualitat et trobes en Jack, ja hem donaràs el seu tlf. jajajaja

Pekeño neruda ha dit...

sisi molta excursió pero han acavat al bar i la fotu d les vistes per no fer fotu a la taula plena de birres xD estic pensan en fer una pelicula d la teva odisea a tenerife i només portes uns mesos. Si no estàs a l'illa de "lost" i estàs a la del "Naufrago" digali a la pilota de voley que soc fan. :P

Tris Tras ha dit...

Joder, te dije que modificaras la foto de las birras por unos zumos de papaya o algo sano y local ! Toda nuestra reputación al carajo...
En fin, muy buena la del contraluz y la del Corcovado. Ya tendremos ocasión de intercambiar impresiones fotográficas.
Por cierto...y por que no sale en esta selección tus zapatillas rezumando barro por los cuatro costados ?? :)

Saludos

dt ha dit...

Jajajajaja, el photoshop hace maravillas, pero no hace milagros! Que alguien se creyera lo del zumo de papaya sería un milagro...
Respecto a la foto de las zapatillas, joder! no se me ocurrió! Ahora no tengo pruebas gráficas de la piscina particular de barro...

Un saludo!

Sergio Chueca Urzay ha dit...

Pos bonitas fotas, eso si, al menos no sacaste mis pantalones manchados de barro... Salu2

LaMantiS ha dit...

Molt bé les fotos, l'últim lloc on imaginava un bosc com aquest.

Pau Cervera ha dit...

Jeje. Mooooolt bones ambdues excursions. En cap moment dels relats he dubtat per la teva sort. En un cas de perill estrem hauries pogut agafar una branca i escriure un Lagrangià al fang. Obviament, en pocs segons haurien aparegut uns forestals que t'haurien tornat a casa després de la pallissa corresponent.

Quan vingui (nota que no dic, Si vinc ;)), no vull anar d'exursió. Ja que hem d'acabar fotent-nos unes birres, proposo una drecera directa al bar.

Espero passar el filtre d'estupidesa amb un 5 o més.

dt ha dit...

Tranquil, la estupidesa està garantida a aquest blog :)

Home, jo crec que al final, si continuo fent excursions algú, o la natura o jo, acabarà cedint... no?

Respecte a la drecera a les birres no dic que no sigui una bona idea. En tot cas sempre podem anar una estona al bosc a tocar l'harmònica que segur que mola perquè sona molt freaky, per si de cas, porta calçat adequat ;)

Pau Cervera ha dit...

Lo de l'harmonica dona-ho per fet. Si no em detenen a l'aeroport per intentar passar-la. Portaré un suc de pinya que captarà tota l'atenció dels entrenats polis de seguretat aeroportuaria i passaré la Hohner sense problemes.

Si ens perdem sempre puc tocar Help!, I need somebody Help!

el rei sense terra ha dit...

Vei que t'ho passes d'allò més bé!!! M'has sorprès amb les fotos...joer, jo pensava que a les canaries només hi havia el Teide i resulta que hi ha tot un Jurasic Parc Canari...Però per això et vam enviar allà. No et pensis que vas aprovar les oposicions. Vam moure fils per que ens enviessis documentació del món perdut que hi havia més enllà de l'estret, on l'espai temps es redueix una hora en referencia a la realitat I sabiem que amb el teu afan cientific la missió seria tot un éxit. Pensa que aquelles teres són molt misterioses i plenes d'éssers mai vistos pels que vivim a l'altre costat. Bona feina Dr. Ramirez. Estem orgullosos de vosté. Veiem que ha trobat bons contactes a l'illa que el poden guia a través dels seus misteris i perills. Res millor que un guia "Sr." Esperem més informació amb les pròximes incurssions.

S’acomiada cordialment, El rei sense terra.

keleta ha dit...

Rei sense terra, no m'agrada això que vau ser vosaltres els que vau moure cables per enviar el Toni cap allà, m'hagues agradat que previament m'haguessiu consultat i per informació sobre aquelles terres, segur que a la wikipedia et donen millor informació, que ves a saber si no és tot inventat pq ens pensem q allò és magnific :P ,... Tots sabem q es pesadet i tontet, pr se'l troba a faltar :'( sniff sniff