Wacken (part 1)

Big city nights

El meu viatge comença a Reus, tot i que abans de continuar hauria d’aclarir que dir Wacken, es dir el nom d’un dels dessitjos que m’acompanyen des dels 17 o 18 anys, així que en el fons aixó és el viatge d’un somni!

Com deia tot comença a Reus, estació de trens, he quedat amb la Lidia a Sants cap a volts de les 20:00h. El viatge a Barna com tants altres que he fet... tot i que aquest cop era per anar al Wackeeeeeeen!!! (he dit ja que era un somni?). Així que arribo a Barna (Mordor?) cap a les 20:00 i allà em trobo amb la Lídia i el Tumi, anem a xerrar una estoneta a la gespeta... i a buscar un lloc on prendre una birra. Anem al Bar del Centre, lloc de trobada d’altres époques... fem un soparet, tornem a Sants a buscar l’equipatge de la Lídia, ens acomiadem del Tumi, i ara què?

Doncs considerant la gran tasca organitzativa que envoltava l’esdeveniment, cal parar atenció als horaris dels avions

Sortida: 6:10 a.m. (és a dir, hem de ser a l’aeroport a les 4:10 a.m.)

Com que la meva gran capacitat trobant horaris bons pels vols fa que el transport a l’aeroport no sigui una trivialitat veiem que l’únic transport vàlid (descartem el taxi) és el nit bus, que haurem d’agafar a... (redoble) les 3 de la matinada! Visca!!!

Començarem el nostre viatge anant a fer unes birres fins les 3!!! Dit i fet, així que anem a l’ovella negra de Catalunya, on ens fotem dos gerres de mig litro de birra per barba (ningú està dient que la Lídia tingui barba... que la gent es molt maliciosa...) fins que anem a la recerca de l’aeroport.


Aliens a l’aire

Una mica tocadets per la nit agafem el bus, arribem a l’aeroport, agafem les targetes d’embarcament, passem el control de policia (menció especial a les botes de la Lídia ;p) i anem a fer un acte tan trivial habitualment, com decisiu aquest cop... Anem a fer un café!

Sabem que al llarg de l’història gran quantitat d’esdeveniments importants hauran passat a l’entorn d’un café; decisions polítiques, reunions clandestines, conspiracions, etc... aquest cop, el que va marcar el futur de les nostres vides va passar a l’entorn del café, en el sentit més estricte del terme entorn, quan l’entorn del café era els nostres estómacs...

Fet el café, cap a la porta d’embarcament, on apareixen els primers simptomes... ui, quin sorollet més estrany que tinc a la panxa... ui jo també... (espera’t i veuràs...)

Agafem l’avió... tothom que hagi volat sap les sensacions provocades per l’acceleració en enlairar-se, i també com és poden notar els canvis de presió. Doncs bé, nosaltres com a rates de laboratori, anem a provar els efectes de l’acceleració i els canvis de presió, sobre l’aparell digestiu sota els efectes d’un café d’aeroport... no cal comentar més...
Cap dels dos ens vam atrevir a anar al wc... no fos que una turbulència ens fes cagar a sobre (i no de la por), potser va ser el segon error consecutiu (i no va quedar lliure de conseqüències).
Les nostres panxes, infectades per un alien de cafeteria no paraven de fer punxades i recargolades, i així arribem a Munich, on fem el transbord en un petit marge de temps, evidentment no vistem el senyor Rocken... per acabar-ho d’adobar just pujar a l’avió ens diuen que desembarquem tots que hem de canviar d’avió...

Cal dir que el vol Munich-Hamburg, va ser un autèntic infern tot i el plàcid pilotatge del comandant de Lufthansa... el problema el tenia dins... i pel que sembla, estava disposat a quedar-se.

En aquest vol, una promesa ferma, quan arribem a Hamburg, el primer que farem és anar al Decathlon a comprar la tenda de campanya (ja que vam preferir no carretejar-la per la nit barcelonina) i fotre una cagarada com una casa de pagès als seus wc... totes les ciutats mitjanes tenen un decathlon, oi?


Chasing Decathlon

Arribem a l’aeroport d’Hamburg, si bé el mal de panxa és gairebé insuportable, una preocupació més gran ocupa la nostra atenció, trobar una tenda de campanya, necessitem tenir un lloc on dormir, el dia és plujòs i la nit Wackenera sembla que serà fresqueta, així que en baixar de l’avió anem a buscar el cotxe de lloguer i cap al Decathlon (ja!)

Arribar a Hamburg no és cap problema, orientar-se dins d’Hamburg i no anar a petar a una autopista sense voler, ja és un altre tema, trobar el Decathlon, missió impossible.
Deixem el cotxe a un parking (clavada al canto) i decidim seguir buscant a peu, preguntem a la gent d’allà (molt amable per cert), ningú sembla reconeixer la paraula Decathlon. Quin mal de panxa!

Rebem ajuda des del camp base, el Tumi ens busca a google l’adreça del decathlon, ens la envia tant en text com el mapa de google, així no ha de ser dificil...
No trobem la manera d’arribar, el mal de panxa segueix amb nosaltres, algú ens busca informació al mòbil, ens indica com arribar, sembla una línia recta, decidim anar-hi amb el cotxe i comprovem que les linies rectes son relatives (no havia dit algo així el senyor Einstein? doncs hauria d’haver-ho fet!) això no rutlla... estem perduts. Les lleis de la física no semblen funcionar a Hamburg. Fantastisch!

Ens aturem a una botiga d’esports, no tenen tendes, però mobilitzen un exercit de dependentes per ajudar-nos a trobar una botiga on en venguin (no tenen constancia de l’existència d’una paraula com Decathlon) ens donen una adreça, arribar-hi sembla dificil... Comença a diluviar...

A la gasolinera del costat, ens donen instruccions precises de com arribar a l’adreça que teníem pel Decathlon amb el cotxe, l’únic problema és que les dona en alemany, un petit detall sense importància. Tot i haver dit en un parell de vegades que no parlem alemany, que please english... el senyor sembla embalat... sortim de la gasolinera, jo creient que sabria arribar-hi perque havia vist el mapa i perque havia entés els esquerres i dretes que feia amb les mans (a més d’un parell de noms memoritzats de la guia) tot i així la pluja és forta ara, estem decepcionats després de 4 hores de recerca... són casi les 16h, no hem dinat, això està tornant-se tragèdia... què dic tragèdia? Apocalipsi!

Decidim aparcar el cotxe novament a una zona blava (clavada al canto! un altre cop) i agafar el metro per anar a buscar el Decathlon, el temps és just, ja que a les 5 hem d’anar a buscar el Manu a l’aeroport. Dit i fet, arribar al metro és senzill, la línia, la parada, tenim la sort de cara, sembla ser que serà la típica història épica, tot de problemes però al final guanyen els bons!

Arribem a la parada correcta, els noms dels carrers concorden amb els del mapa del mòbil, perfecte, i... on és el decathlon? oi que això sembla un barri residencial? No és on hi ha aquella casa unifamilar on hi hauria d’haver un Decathlon? QUE SIGNIFICA TOT AIXÒ?!

Acceptem la derrota, no sense abans preguntar a un parell de persones d’allà, ningú sap de l’existència del decathlon ni de cap botiga d’esports... així que tornem al cotxe derrotats... hem d’acceptar la realitat, anirem a buscar al Manu i dormirem on poguem, o sota la pluja...


Sleeping in my car

Desfem el camí de metro, les nostres cares són reflexe de la nostra derrota, o potser no, potser són reflexe del nostre mal de panxa... Què collons estem fent? Ens estem morint de mal de panxa des de fa moltíssimes hores i encegats per la recerca de la tenda encara no hem parat ni a buscar un WC... Tenim el temps just per anar a l’aeroport, però tan bon punt hi arribem que tremoli l’edifici!

Així doncs arribem al aeroport i ens separem a l’entrada del WC... (m’abstindré dels detalls d’aquesta part)... ens trobem a la sortida... mirades tristes deixen entreveure certa decepció... un gest amb el cap confirma la sospita... els nostres aliens han fet niu i no volen sortir, de fet jo tampoc voldria, qui voldria sortir a una ciutat com Hamburg, on no és possible trobar una trista tenda de campanya? Tantes hores fent força per aguantar i ara aquest és el premi.

Esperem el Manu, tirats per terra, abatuts, sense tenda, amb un visitant inesperat i després de 7 hores a alemanya encara no hem vist el Wacken ni de lluny...

L’avió del Manu arriba gairebé una hora més tard, arriba dinat, cagat i amb una cara de felicitat que insulta... però bé, mirem el cantó bo, com a mínim anirem cap al Wacken. Li expliquem l’aventura, decidim que si trobem un centre comercial prop de l’autopista comprem les tendes, si no, mirarem al poble de Wacken i si no, dormirem al cotxe... no sé per què però sé com acabarà la cosa...

Dit i fet, ni centres comercials, ni el poble sembla tenir algo semblant a una botiga d’esports, així que l’alternativa serà el cotxe...

Bé, mirem el cantó bo, no hem de muntar res, així que podem canviar-nos i anar directament a per la birra i la música! I així, ho fem un cop localitzada la parcela que els amics del Manu tenen reservada per l’autocaravana, on en teoria havíem d’acampar.

Vinga, vinga! Un cop aparcats, canviats i amb la companyia ja familiar de l’alien anem cap al meollo... això es infinit!!! tendes, tendes i més tendes, anem fent camí i durant mitja hora només veiem tendes, fins que arribem al Wackinger!!! Una mena de campament viking on hi ha una zona d’actuacions (foc, lluita) una especie de biergarten i moltíssimes botigues de roba i accessoris medievals! Visca!!!! Això ja comença a assemblar-se als meus somnis!

Primera parada, Franziskaner. Acompanyada amb una especie de yakisoba d’una paradeta de menjar chinès. Mmmmm, vols dir que això convencerà a l’alien per a que surti... no sé jo...

Després d’això tirem cap a Maiden, però estar a petar i no pot entrar ningú més així que ens quedem per fora escoltant des de la llunyania, i fent birres.

Quan acaba Maiden, anem a la zona de videos Moviefield on posen un remember del Wacken 2009, ens asseiem a gaudir de la nit Wackenera fins que al final decidim rendir-nos, i tornar al cotxe, on provarem de dormir 3 persones... però si algú pensava que el primer dia acabaria així estava molt equivocat... tornar al cotxe travessant camps i camps de tendes sota la llum de la lluna sembla més complicat del que pensavem i demostrem que la nostra orientació nocturna sota els efectes de la cervesa és una assignatura pendent.

Després de voltar durant una hora, arribem a terres conegudes i finalment al cotxe on protagonitzem un espectacle digne d’una peli dels germans Marx. Algú a provat de ficar-se a un sac dins d’un cotxe? Compartint espai amb 2 persones més? Doncs això...