Any nou, post nou

Bufff, des de l'any passat que no actualitzava... per cert, bon any!

La següent historia té lloc entre les 9:00 i les 17:00 hores del 22 de novembre del 2008.

La qüestió era simple, fer una excursió. Ells, els acompanyants, gent nova. Bé, nova no, no és que ara em dediqui a caminar per la muntanya amb els nounats, el que volia dir és que mai no havia fet cap excursió amb ells.

Eren el Sellem i l'Andoni (com els seus noms indiquen Canari i Basc). Com que el pes de l'organització va recaure a sobre meu, no volia arriscar i vaig pensar que podríem fer una variació de la ruta del bosc de boira (allà on vaig fer la fotografia del contrallum a la boira), enlloc de baixar en direcció a Benijo, el que vaig pensar era anar fins a Chamorga i tornar a pujar. Sobre el paper al voltant de les 5 hores. Quedem a les 10 del matí a l'intercambiador de Sta. Cruz per pujar amb el cotxe del Sellem cap a la Ensillada.

Arribem a la Ensillada no sense certs dubtes sobre si aquell lloc era o no la Ensillada realment. La meva memòria em deia que si, però mai es pot confiar al 100% quan només ho has vist un cop (s'ha de dir que si que ho era) comencem a caminar en un ambient fred. Ens trobem a un senyor amb les seves dues filles, una mena de "montaraz del norte", ja que vam fer una simple pregunta per confirmar les nostres hipotesis i ens va fer un mapa mental de tots els camins de l'illa.

El nostre camí segueix tranquil fins arribar al mirador de "Cabeza de Tejo" (on la foto del Corcobado). Allà un matrimoni nòrdic descansava. Cadascú d'ells tenia més anys que la suma de les edats de tots tres, tot i així posteriorment vam poder comprovar que tenien una bona forma física. En un intercanvi d'informació ens diuen que el camí que prendrem és extremadament lliscant, no menteixen...

Baixem el Siam Park (Aquapark d'aquí) sense caure, cosa que semblava impossible a priori, ja que a part de relliscar, el pendent és molt gran. Lents però segurs fem el descens i d'aquesta manera, després d'una hora, arribem a Chamorga.

A Chamorga decidim entrar a prendre alguna cosa fresqueta al bar del poble, un cop dins el Sellem ens anima i demanem un "Pucherito" per acompanyar. Ens mengem el "Puchero" i sortim per menjar l'entrepà que portavem asseguts a un banc de la plaça.

I aquí comença l'aventura, perquè sempre hi ha una aventura, oi? Tot dinant, miro el rellotge, dos quarts de tres, i començo a fer els meus càlculs mentals: si hem començat a caminar a les 10:30 aproximadament i hem arribat a Chamorga a la 13:00, vol dir que hem estat caminant 2:30 hores. Si el camí era majoritariament baixada vol dir que la tornada serà possiblement més llarga. Si són les 14:30 i li sumo 2:30 tenim les 17:00 i tenint present que comença a fer fosc a les 18:00 i que en ser pujada potser ens allarguem més... conclusió. Nois, hem d'acabar l'entrepà ràpid i començar a caminar sense pensar-s'ho més.

I així és com amb l'entrepà encara a la gola comencem a caminar de pujada... i quina pujada... als 10 minuts, ja tinc una "pajara" que ni pujant el Turmalet... Però això no és important, el que realment importa és que no es faci fosc al bosc, i d'aquesta manera, tiro de força de voluntat i no cedeixo als impulsos del meu cos per descansar. Continuo al cap marcant el ritme, un ritme endimoniat que no puc seguir ni jo mateix. I tot això per un cami que rellisca com una pista de gel.

Quan el meu cos semblava que ja no podia aguantar més arribem al mirador de Cabeza de Tejo, on el camí ja es suavitza considerablement. Aquí descansaré, m'assec, miro el rellotge i Oh! Sorpresa! Les tres!! Sense haver recuperat l'alé em giro cap els altres i pregunto l'hora, conicideix. Hem fet la pujada en mitja hora quan baixar-la ens va dur 1 hora. Increible...

Aquí diré que quan estavem gairebé arribant, jo mig mort, el Sellem considerablement cansat comentem la duresa de la pujada. La resposta de l'Andoni és si més no desmoralitzadora. Cansats? Si jo no estic ni suant! I no era mentida, no suava, ni mostrava el més mínim signe d'estar forçant res. Més aviat anava a mig gas i de tant en tant el veies que feia saltironets d'aquí cap allà.

La resta del camí va ser un passeig i vam arribar al cotxe tenint encara llum del dia. Allà un petit berenar cortesia del Sellem i cap a casa.

I ara les fotos.

Aquesta està feta des del mirador de Chinobre, allò del fons és el Teide, que bàsicament està a l'altra punta de l'illa gairebé.

Doncs amb una mica de tele es veu millor el Teide amb la corona de núvols. Per cert, el nom Teide ve del mot guantxe "Echeyde" que era el nom que donaven a l'infern.

Aquesta és la meva primera panoràmica, feta al mirador "Cabeza de tejo". Ells són l'Andoni i el Sellem (com a totes, clic a la foto per ampliarla).

Aquí el Sellem i l'Andoni a un camp de juliverts gegants...

Fins i tot vam creuar un riu!!!

I aquesta és per a què pogueu compara com va girar-se el dia. El mirador "Cabeza de tejo" a la tornada.

Salut!