El meu viatge comença com tots els viatges... amb ganes d'anar al WC... però deixant de banda els aspectes fisiològics i saltant una mica endavant en el temps, ens situem a un Boeing 767 de la companyia Delta Airlines en trajecte Barcelona-New York (JFK).
Aixó doncs, comencem per aquí. El record que tenia del meu últim vol intercontinental (últim i únic fins aquest matí) era que l'espai entre seients era més petit, així que primera sorpresa agradable: m'hi cabien les cames sense necessitat d'extreure la Nadia Comaneci que tothom porta dins... Segons sorpresa agradable, la llista de pel·lícules tenia com a mínim 5 títols fàcilment visionables i d'aquesta manera el vol s'ha reduit a 3 pel·lícules: Kick-ass, Predators i Prince of Persia... em guardo per la tornada (si és que d'aquí dos mesos encara aguanten) A-team i The losers. Per cert, el pollastre del menú del migdia és el mateix que vaig menjar fa 5 anys quan vaig anar al Japó (quan dic mateix vull dir mateixa recepta, no que sigui un pollastre putrefacte de fa 5 anys...)
En aquestes arribo a New York. Em feia una mica de por, ja que el vol fins a Durham sortia des de l'aeroport de La Guardia, el que implicava que havia de passar el control d'inmigració, agafar la maleta, control d'aduanes, desplaçar-me, facturar, en 3 hores i mitja. Al final, com que hem arribat abans de l'hora, i tot plegat, resulta que m'ha sobrat més d'hora i mitja... Els controls, doncs com sempre, papers, nervis... però al final tot correcte. Això si... una desorganització impressionant per sortir, i he de dir que m'ha sorprés perquè per algún tipus de rentada de cervell cinematogràfica, pensava que aquí serien una mica més civilitzats que allà, i ha estat pitjor! Finalment he sortit i cap a La Guardia! El desplaçament entre aeroports l'he fet en taxi, siiiiiii!!! un d'aquests grocs de les pelis!!! a més era un ford més llarg que un dia sense pa...
En poso una segona, però com que són fetes amb el mòbil, la manca de llum, etc. es veuen força malament (i mogudes)
Des del taxi he fet una quan anava per l'autopista... pels cartells sembla ser que això és Queens (no és aquí on vivia la nany?)
I pels que encara pensin que m'ho invento i que he fet unes fotos als micromachines que encara tinc per casa i a una casa de la barbie de la meva neboda, penjo una prova de que estava circulant direcció La Guardia a NY.
Un cop a La Guardia un senyor molt simpàtic, que m'ha vist amb cara de guiri, m'ha dit que si no deia al mostrador que venia d'un vol internacional em cobrarien 25$ per facturar la maleta (que vinguin els de Consum també aquí!). La resta ha estat esperar durant més d'una hora per embarcar a un vol mig buit (no sé si arribava al 10%) en un avió una mica cutre i amb reducció de plantilla... Dues hores dormint!
I en despertar, un cop a Durham, he agafat un Super-shuttle que m'ha portat fins l'hotel i això és tot.
Bé, la prova definitiva que sóc als EUA, és el tamany d'aquest llit...
No sé si es pot apreciar a la foto però fa 2 metres d'ample! ara entenc perquè li diuen King Size! Em sembla que aniré a provar com va... un altre dia ja us parlaré de les propines... que avui he tingut ja dues experiències però vull recopilar informació.
Fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada