Gràcies per la propina

Abans de venir als EUA ja havia sentit parlar sobre el tema de les propines però tot i així era un tema que havia classificat a una habitació perduda al fons a la dreta a la biblioteca del meu cervell i quan vaig arribar aquí no ho tenia gaire present... Tan és... a la poca estona de estar a terra ja vaig tenir una actualització de memòria...

A la primera entrada ja vaig explicar que vaig fer escala a NYC amb canvi d'aeroport inclòs i que vaig agafar un taxi. El taxi tenia una pantalleta enganxada a la part de darrera del seient de davant on anaven passant anuncis, així que vaig preferir mirar per la finestra i veure el paisatge.

Quan estàvem arribant a la terminal de l'aeroport, el conductor del taxi es va equivocar de carril i va haver de girar cua, i just en aquell moment va aturar el taxímetre. Igual que els taxistes de Barcelona (IRONIC MODE OFF). Mentre feia això em va preguntar si pagaria amb targeta o amb efectiu, i jo li vaig dir amb targeta, i em va dir, "Ok, ves fent", i és clar jo amb cara de pollastre empanat i em diu, "A la pantalla!". Així que miro a la pantalla on abans posaven els anuncis i veig que posa, "Seleccioni l'import de la propina", i hi havia uns quadrets que posava 20%, 25%, 30% i un teclat numèric on posava, "o introdueixi manualment l'import". Com que no tenia ni idea de quant se li dona a un taxista de propina i els 5.6$ que representaven el 20% ja em semblaven bé (i vaig pensar que si li havien assignat un quadret és perquè era una quantitat habitual), vaig triar aquesta opció. Vaig passar la targeta allà mateix i vaig baixar del taxi tot donant-li voltes a la informació que el meu cervell estava desclassificant a marxes forçades... la neurona bibliotecària anava fent corredisses amunt i avall buscant unes carpetes que de ben segur estaven sota una capa de teranyines.

Ja a l'aeroport de La Guardia quan vaig entrar a la botiga a comprar una ampolla d'aigua, tot eren mirades de suspicàcia... "se'n donarà aquí?", però un estudi sobre el terreny dels clients que tenia a davant em va fer adonar-me'n que no, allà no.

Quan vaig arribar a l'aeroport de Durham, vaig preguntar si hi havia un bus i em van dir que sí, a les 18:30, cosa molt útil ja que el meu avió va aterrar passades les 19h, i que les alternatives eren o taxi o Super Shuttle, tot i que ja em va advertir (com fent publicitat subliminal) que el Super Shuttel seria molt més barat.

Vaig buscar el mostrador del Super Shuttle i em van cobrar 19$ (el taxi crec que anava sobre els 40$) i em van fer esperar a que vingués la furgoneta. Quan va arribar un senyor que de ben segur era el Brotha de Shaquille O'Neal, va carregar la meva maleta i la d'un altre senyor i ens va fer pujar. Una nova preocupació... de camí cap a l'hotel vaig estar rumiant sobre el tema de la propina, i és que ningú amb una mica de seny voldria guanyar-se l'enemistat del bessó del Shaq... vaig pensar que el només portava un bitllet d'un dolar (i em semblava que potser era una misèria) i els altres eren de 5$ cap amunt. Decidit, li'n donaria 5... i així va ser, i per la cara que va fer estava bé. Visca!

L'endemà quan sortia de la dutxa, vaig recordar una conversa amb el meu germà de quan havia vingut als EUA. Em deia que a les que netegen les habitacions (no és que sigui masclista, però en aquest cas eren dones) se'ls hi havia de deixar propina. Així que em vaig trobar en la mateixa situació que la nit anterior i vaig tornar a deixar 5$. I en aquest cas potser era una bona propina, ja que em van deixar el doble de tovalloles i el doble de sabons. Que n'aprenguin! Que la fama dels catalans és immerescuda!

A la nit, força capficat amb el tema, vaig buscar a internet i vaig trobar una pàgina (aquí) on et donen unes normes bàsiques i per alegria meva, no havia estat molt desencaminat fins al moment. I molts pensaran que és una tonteria, però aquí s'ho prenen molt en serio el tema de les propines!

Bé, segona actualització en dos dies... el meu blog està que no s'ho creu... però bé ja vindran dies de no actualització!

El dia d'avui el tenia pensat de manera diferent a com ha estat però, ni millor ni pitjor. En principi volia fer una mica d'exploració del la zona però ja veureu...

Al matí m'he llevat per anar a veure l'habitació que em llogaven, el noi s'oferia a venir-me a buscar però he decidit que si havia de desplaçar-me en bus, el millor era intentar d'arribar jo sol i així també veia les distàncies i els temps que hi havia.

He trobat la parada de bus molt fàcilment, el bus no ha tardat gens en arribar i un cop dalt, he vist que el 90% dels usuaris eren negres, no sé si hi ha correlació o no, però a mi m'ha sobtat. Després ha vingut la potra del dia, perquè no tenia molt clar quan havia de baixar però com que el noi m'havia dit que eren uns 15 min de bus, quan m'he rallat i he pensat que portava 15 minuts, he tocat el timbre i he baixat, i just era la meva parada!!!

Res us penjo una foto del camí de la parada fins a la casa.


La veritat és que tota la informació era completament certa i de la parada fins a la casa hi havia uns 5 minuts. Temps total de l'operació 20 minuts. Fàcil. I com que ha estat tan fàcil he arribat 45 min abans de l'hora prevista així que he trucat al noi per fer-li saber que ja era allà però m'ha sortit el contestador i mentre esperava, he vist això... (si feu click a la foto s'ampliarà)

Doncs sí! Són dos cèrvols (no hi entenc gaire però semblaven mare i fill/a) i estaven a la porta dels veins de la casa que anava a veure, menjant l'herba que hi havia al voltant de la bustia! I bé també hi havia infinits esquirols (no els de les vagues, sino els de xip i xop) però no he provat de fer cap foto pq amb el mòbil, sense zoom, és impossible.

I res, la casa prou bé, i al final he decidit fer el tracte, tinc la habitació que seria al soterrani, pr com que fa desnivell te porxo :) Ah! i confirmat, tot és com a les pelis, la porta del soterrani està sota l'escala, té l'aparença de porta de soterrani, les escales són com a les pelis, la diferència és que hi havia dues habitacions i un bany tot molt arregladet i tal.

Per signar el contracte m'ha portat al típic lloc americà on t'asseus a la barra i passan a omplir-te la tassa de café, també com a les pelis, només faltaven el sheriff i la parella de lladres i ja hagués estat la llet. He esmorzat una mega truita de 3 ous amb nosequantes coses de farciment, tot i que jo no diria que era esmorzar, ja que eren les 12h (tot i que ell m'ha dit anem a esmorzar, i el que he pres es deia Breakfast) La qüestió és que l'esmorzar m'ha dirat tot el dia i és que el meu fetge no està acostumat a aquestes coses.

Total que xerrant, xerrant he dit que jo llogaria un cotxe però que era car, i ell m'ha dit que si en comprava un, ell me'l recomprava i m'ha dit que em passaria a buscar a la tarda per anar a veure cotxes... jo he marxat a l'hotel amb el convenciment que no compraria cap cotxe, i que només aniria a mirar no fos que hi hagués una ganga.

Així que de sobte truquen a la porta de l'habitació i em diu que ha estat pensant, que ell compra el cotxe, que jo pagui només una part i als dos mesos ja se'l queda ell. No sé si tinc por...

D'aquestes arribem al típic lloc on tenen infinits cotxes i uns quants tios que intenten vendre't el que sigui. Si hagués vingut uns quants anys més tard potser hi hauria robots que exploten quan els hi fas una oferta, però per ara no.

Bé, també venia cotxes nous, i aquí un exemple...

I res, aquest és el meu cotxe...


Com? Que no ho havia dit? Sí! Al final tinc cotxe! Un civic coupé del 2001... i amb canvi manual!!! Total que ni bus ni res... amb cotxe!

I amb això he perdut tota la tarda. Aquí tanquen tot a les 18h, així que després d'això cap a l'hotel i poca cosa més, perque ja es feia fosc i demà toca paperassa i feina :s

Destinació: Durham

Això ja és la reorientació definitiva del blog... oblideu-vos de les Canàries, això és molt més lluny... tant com creuar l'Atlàntic!

El meu viatge comença com tots els viatges... amb ganes d'anar al WC... però deixant de banda els aspectes fisiològics i saltant una mica endavant en el temps, ens situem a un Boeing 767 de la companyia Delta Airlines en trajecte Barcelona-New York (JFK).

Aixó doncs, comencem per aquí. El record que tenia del meu últim vol intercontinental (últim i únic fins aquest matí) era que l'espai entre seients era més petit, així que primera sorpresa agradable: m'hi cabien les cames sense necessitat d'extreure la Nadia Comaneci que tothom porta dins... Segons sorpresa agradable, la llista de pel·lícules tenia com a mínim 5 títols fàcilment visionables i d'aquesta manera el vol s'ha reduit a 3 pel·lícules: Kick-ass, Predators i Prince of Persia... em guardo per la tornada (si és que d'aquí dos mesos encara aguanten) A-team i The losers. Per cert, el pollastre del menú del migdia és el mateix que vaig menjar fa 5 anys quan vaig anar al Japó (quan dic mateix vull dir mateixa recepta, no que sigui un pollastre putrefacte de fa 5 anys...)

En aquestes arribo a New York. Em feia una mica de por, ja que el vol fins a Durham sortia des de l'aeroport de La Guardia, el que implicava que havia de passar el control d'inmigració, agafar la maleta, control d'aduanes, desplaçar-me, facturar, en 3 hores i mitja. Al final, com que hem arribat abans de l'hora, i tot plegat, resulta que m'ha sobrat més d'hora i mitja... Els controls, doncs com sempre, papers, nervis... però al final tot correcte. Això si... una desorganització impressionant per sortir, i he de dir que m'ha sorprés perquè per algún tipus de rentada de cervell cinematogràfica, pensava que aquí serien una mica més civilitzats que allà, i ha estat pitjor! Finalment he sortit i cap a La Guardia! El desplaçament entre aeroports l'he fet en taxi, siiiiiii!!! un d'aquests grocs de les pelis!!! a més era un ford més llarg que un dia sense pa...

En poso una segona, però com que són fetes amb el mòbil, la manca de llum, etc. es veuen força malament (i mogudes)


Des del taxi he fet una quan anava per l'autopista... pels cartells sembla ser que això és Queens (no és aquí on vivia la nany?)


I pels que encara pensin que m'ho invento i que he fet unes fotos als micromachines que encara tinc per casa i a una casa de la barbie de la meva neboda, penjo una prova de que estava circulant direcció La Guardia a NY.


Un cop a La Guardia un senyor molt simpàtic, que m'ha vist amb cara de guiri, m'ha dit que si no deia al mostrador que venia d'un vol internacional em cobrarien 25$ per facturar la maleta (que vinguin els de Consum també aquí!). La resta ha estat esperar durant més d'una hora per embarcar a un vol mig buit (no sé si arribava al 10%) en un avió una mica cutre i amb reducció de plantilla... Dues hores dormint!

I en despertar, un cop a Durham, he agafat un Super-shuttle que m'ha portat fins l'hotel i això és tot.

Bé, la prova definitiva que sóc als EUA, és el tamany d'aquest llit...


No sé si es pot apreciar a la foto però fa 2 metres d'ample! ara entenc perquè li diuen King Size! Em sembla que aniré a provar com va... un altre dia ja us parlaré de les propines... que avui he tingut ja dues experiències però vull recopilar informació.

Fins aviat!